Les xarxes socials són un espai digital per a la participació ciutadana i un nou model de relacions i comunicació entre ciutadans, entitats socials i mitjans. Ser a Facebok, Twitter, Instagram és cada dia més comú, però no sempre es compleixen les normatives de la protecció de dades. 

Des de m4Social facilitem el Centre de Recursos sobre Protecció de Dades al Tercer Sector, un espai pensat com a suport i referència per aquelles persones que s'encarreguen de la protecció de dades a la seva entitat. Cal que s'utilitzin com a elements d'inspiració i suport i que es contrastin amb els experts legals de cada organització.

En aquesta càpsula parlem de les fotografies a les xarxes socials, analitzant casos concrets per veure si les imatges garanteixen la protecció de dades. 

 

Edat i cultura

Moltes vegades no en som conscients però és important que prenem atenció i analitzem abans de compartir una imatge si en la mateixa s’identifiquen persones menors d’edat o si són identificables persones d’una cultura concreta, ja que pot produir-se també en una situació que dificultat l’exercici del dret a l’oposició. 

En la següent imatge podem veure un exemple de no compliment de la protecció de dades pel que fa a edat i cultura. 

 

Identitat

Una bona pràctica tant pel que fa a la imatge com al text que l’acompanya dins de la mateixa publicació és plantejar-nos si la persona que apareix és identificable. Això és pot donar per l’ús d’imatges en primer pla que fa la identitat explícita o bé per l’aparició del nom i cognoms de la persona al text.

 

De fet, la següent imatge fa identificables persones amb risc d’exclusió o diversitat funcional i també es produeix en una situació que dificulta l’exercici del dret a l’oposició. Cal tenir en compte que des de les entitats socials també fem una feina per desmuntar i esborrar prejudicis i estigmes, que sense voler podem fer perpetuar tant amb el llenguatge escrit com el visual. 

 

Desprotecció
Preguntar-nos a qui facilitem les dades és un tema que no podem oblidar. Sense voluntat és possible que facilitem dades innecessàries o que no hauríem de facilitar per a la nostra protecció. Si no anem en compte amb això també donem facilitat als que volen realitzar un robatori de dades, ja que poden conèixer les identitats de totes les persones treballadores d’una entitat, la qual cosa els hi facilita la feina. 

 

Després de veure diversos casos de mala praxis, us plantegem a la següent imatge una bona pràctica per protegir la identitat de les persones, aconseguint transmetre el missatge clau sense facilitar dades de les persones de les entitats, ni de la seva edat, nom, cultura, etc.

Ara és el vostre torn. Quant sabeu de protecció de dades a les xarxes socials? Participeu al Quiz! 

 
powered by Typeform