Al mateix temps que ens anem endinsant en aquesta “nova normalitat”, és inevitable fer una mirada enrere i pensar en la situació que ens trobàvem fa uns mesos. Pocs podien imaginar-se que durant gairebé 100 dies ens veuríem obligats i obligades a no sortir al carrer per frenar una pandèmia mundial. Era una situació nova per a tothom i l’única solució que estava a les nostres mans era tancar-te a casa. I això vam fer.
Com era d’esperar, un canvi tan brusc d’aquestes característiques va agafar per sorpresa a més d’un, que es va veure forçat a modificar les seves rutines diàries. Mentre uns solament havien de portar l’ordinador a casa i seguir treballant com ja feien a l’oficina, però en un ambient diferent, per a altres persones el canvi va ser molt més complicat que això.

 

Conseqüències diferents segons el teu context

Imagina estar estudiant. Imagina que vas cada dia al centre on realitzes la teva formació on et faciliten el que necessites per aprendre. Imagina que d’un dia per l’altre et trobes volent continuar els teus estudis però no pots fer-ho amb la mateixa facilitat que abans perquè ja no disposes de les eines que necessites. Això és el que va ocórrer a molts joves que, per exemple, no disposaven d’un ordinador per connectar-se a diari i seguir les classes que de cop i volta van passar de ser presencials a ser en línia.
Molts i moltes tindran la sort de tenir un ordinador propi que poden fer servir quan el necessiten, però imagina per un moment que comparteixes pis i els 4 companys amb els que convius heu de fer servir un sol ordinador. Imagina també que els 4 companys esteu estudiant i que ara les classes que fèieu són en línia i, per conseqüència, haureu d’anar fent torns per emprar l’única eina que us connecta amb el professorat i als recursos que us faciliten. L’única eina que us deixa seguir aprenent.

 

Buscar noves fórmules per seguir els itineraris formatius

El confinament va obligar-nos a buscar noves formes de fer el que ja fèiem. Es donava per suposat que es disposen de les eines necessàries però, tot i que pugui parèixer que sí per als que tenen la sort de tenir-ho tot, la veritat és que no era així. La bretxa digital es va fer més severa que mai durant aquells moments. Va ser llavors quan la divisió entre estudiants va ser més clara que abans. Mentre alguns companys podien seguir les classes com si res, des de la comoditat de casa seva, altres van veure’s forçats a seguir altres ritmes.
A més a més, s’ha de posar de manifest l’esforç que van realitzar els educadors i les educadores a l’hora d’adaptar-se a aquesta nova forma de viure. En primer lloc, agrair-los la seva dedicació i el seu esforç per no haver deixat de treballar ni en els moments més complicats de la pandèmia quan només els personal essencial ho feia perquè, cal recordar, que ells i elles formen part d’aquest grup. Han demostrat que eren, són i seran imprescindibles, tot i que sovint no se’ls doni el reconeixement que mereixen.

 

L’equip educatiu imprescindible durant aquests moments

Eren ells i elles (els equips educatius, coordinadors i directius de les organitzacions de primer nivell) els que van haver de repensar les fórmules establertes perquè el jovent no vegi afectat el seu itinerari personal tot i el confinament. Una tasca més complicada del que podem pensar.
El jovent extutelat ja té una sèrie de característiques que fa més complicat seguir uns itineraris formatius, algunes d’aquestes sent un bagatge vital complex, emancipació precoç i urgent, baixos nivells formatius i ser vulnerables al context, etc.. Si a tot això li sumem no disposar de les eines necessàries, els itineraris formatius i personals que estan treballant amb les respectives entitats que els donen suport poden veure’s severament afectats i causar frustració al o la jove.

 

Què vam fer des de FEPA?

Des de FEPA, durant el confinament hem volgut estar més que mai al costat de les entitats. Per aquest motiu vam realitzar més d’una desena de formacions jurídiques (per a joves i per a professionals), un taller de fotografia i un altre per aprendre a parlar en públic (ambdós per a joves) i un butlletí setmanal amb recursos d’interès perquè el jovent aprofiti el temps que estan tancats a casa. També vam inaugurar el I Concurs Literari i anàvem informant setmanalment de formacions i noticies d’interès.
La missió de la Federació sempre ha estat acompanyar a les entitats membre per fomentar l'autonomia i igualtat d'oportunitats de la joventut sense suport familiar en procés d'emancipació, especialment de les persones tutelades i extutelades. L’acció directa amb els joves, no obstant, la fan les entitats de primer de nivell. I són a elles a les que volem felicitar per la feina feta durant aquesta època.
 

 

Autoria: FEPA - Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits