Susana Plasencia Caparroz, presidenta de Salut Mental Mataró Maresme i sotssecretària de la Federació Salut Mental Catalunya (*SMC).
 
L'actual pandèmia i el confinament que comporta ens ha afectat a totes les persones durant aquests mesos. També a les associacions, que hem hagut d'interrompre activitats, serveis d'informació, acompanyament, formacions, reunions, assemblees i trobada lúdics.
 
Com a conseqüència, les tecnologies han envaït les nostres vides i amb elles el repte d'incorporar-les a les entitats de salut mental per a continuar ajudant als nostres socis i sòcies. Però no és primera vegada que hem de fer front a un repte en l'àmbit de la salut mental.
 
Fent una mica d'història, m'agradaria recordar l'aparició de les associacions de salut mental, fa ara 25 o 30 anys, com a Salut Mental Mataró i Maresme, a la qual pertanyo, i que en 2020 va celebrar el seu 25° aniversari. Quasi totes les associacions van ser fundades per famílies de persones amb un problema de salut mental, en la seva majoria dones i majoritàriament mares. Dones valentes i decidides a trobar respostes i aconseguir recursos per a millorar la vida dels seus familiars. Dones amb edats compreses entre els 40 i els 50 anys.
 
En l'actualitat, moltes d'aquestes dones continuem sent activistes en salut mental, ens hem format i adaptat als nous temps, hem lluitat amb l'administració i la seva infumable burocràcia i, en la majoria dels casos, hem confiat i compartit les nostres activitats amb professionals i voluntariat. Algunes formem part de les juntes directives de les nostres entitats i realitzem activitats més acords a les capacitats per la nostra edat i experiència, com el cas de les formacions per a ser facilitadores de Grups d'Ajuda Mútua (*GAM) o els programes d'apoderament del projecte “Activa't per la salut mental”.
En definitiva, tota una feina d'acompanyament basada en les experiències compartides, l'empatia i la proximitat. Participem en tallers on es creen xarxes de suport i solidaritat que ens ajuden a suportar la solitud i l'estigma encara present en la salut mental, i que en moltes ocasions és més dolorós que el propi diagnòstic del nostre familiar.
 
De sobte va arribar el Covid-19 i es van imposar, sense que ho esperéssim, la pandèmia, el confinament i les TIC. Només ens van quedar dues opcions: o ens connectàvem a les plataformes digitals o tornàvem de nou a silenciar-nos i deixar de reivindicar les nostres necessitats i els nostres drets, ja de per sí històricament molt minvats. I com que som un grup de dones lluitadores i inconformistes, decidim utilitzar, a marxes forçades, tots els recursos al nostre abast: grups de whatsapp, videotrucades, reunions mitjançant Zoom, Hangouts, Jitsi, Meets… Gràcies a l'ajuda d'altres generacions i amb molts dubtes i inseguretats, aconseguim animar a les companyes més reticents.
 
Cap virus, ni tecnologia ens farà perdre tot el capital humà, l'experiència i el coneixement d'activistes que porten tota una vida lluitant per una salut mental digna i de qualitat. Ha estat una experiència d'allò més sorprenent i gratificant, i hem descobert una eina més per a continuar lluitant. Però que ningú pensi que deixarem de fer tallers presencials i compartir berenars i excursions, encara que no hi ha dubte que hem demostrat, una vegada més, que ens encoratgem davant les dificultades i que sortim reforçades d'elles.
 
Si una paraula defineix en aquests moments a qualsevol activista d'aquesta generació que va liderar el naixement del moviment associacionista en salut mental a Catalunya és, sense dubte, RESILIÈNCIA.