Ja no es va tant “a plaça”, avui en dia. Abans, a plaça, s’hi comprava però sobretot s’hi socialitzava, dues activitats que eren indissolubles. Amb l’excusa de la compra, s’hi compartien opinions, queixes, preferències, laments i, en definitiva, s’hi construïen relacions amb l'àmbit social proper. La comunitat creixia al voltant de la plaça i aquesta ha esdevingut, amb el temps. un símbol de punt de trobada i intercanvi

La xarxa (amb els corresponents programes i aplicacions que en fan ús) ha desplaçat la plaça física i és l’espai de trobada comú en tota relació social actual. Ara per ara, els humans ens trobem de forma més habitual en xarxes socials, serveis de missatgeria i fòrums que en entorns físics.

S'ha perdut la intensitat de la interacció física, més sensorial i més pròxima, per guanyar en abast i quantitat d’informació.

La proximitat i el cara a cara del concepte de l’antiga àgora grega s’han vist substituïts per un entorn digital sense fronteres que els usuaris utilitzen per compartir intimitats, opinions i notícies arreu del món. Hem perdut la intensitat de la interacció física, més sensorial i més pròxima, per guanyar en distància d'abast i quantitat d’informació. Qualsevol dada de qualsevol font internacional està a l’abast d’un toc de pantalla que potser ens apropa com a espècie però ens allunya de la comunitat.

Per altra banda, mentre la tecnologia ens dóna accés a més quantitat de veus també ens permet fer arribar la nostra a més receptors. És a dir, ens obre la porta a milers de fonts d’informació però també ens ofereix un altaveu amb un increïble potencial. Permet rebre i permet emetre informació. És indiscutible que la tecnologia actual i la seva bidireccionalitat incentiven la comunicació humana en tots el seus aspectes. Amb ella, s’afavoreix la compartició d’idees, l’intercanvi d’opinions i es reforcen els lligams socials.

Tanmateix, i sorprenentment, quan es parla de les noves tecnologies d’informació i comunicació s’acostuma a no donar la importància que es mereix a l’aspecte participatiu de les mateixes.

Una de les característiques que van arribar amb les tecnologies i la web 2.0, pels inicis dels 2000, era que, precisament, les plataformes tecnològiques deixaven de ser simples eines de distribució unidireccional que els consumidors consumien: els receptors de la informació també podien, des d’aleshores, començar a interactuar, respondre i, en definitiva, participar amb les pròpies necessitats, opinions i ambicions. Ja no eren simples receptors, també emetien. Ja ha passat un temps del que aleshores era una innovació i avui en dia el concepte 2.0 està tan superat que fins i tot sona antiquat.

En resum:

  • Que les noves tecnologies d’informació i comunicació són bidireccionals és ja un fet evident i assumit, però tot i així els seus usuaris no sempre se’n beneficien.
  • Que l’àgora digitalitzada actual és un espai més dinàmic i globalitzat és innegablement beneficiós per la humanitat, però el component comunitari més pròxim se’n ressenteix.

Disposar de la tecnologia necessària és el primer pas que pràcticament ens obliga a prendre el següent: adoptar-la per fer efectiu el procés de transformació digital. Un procés en el que tota entitat ha d’incidir per beneficiar-se’n en tots els nivells de la seva gestió.

Les noves places

Com és habitual, la mateixa tecnologia que genera els nous reptes és capaç de proposar-hi solucions. En aquest cas, les eines de participació digital són el recurs capaç de reforçar les xarxes de proximitat local mentre faciliten la participació de tots els seus elements. Un espai on les comunitats poden recuperar l’entorn comú de diàleg com a base per construir el seu entorn més proper.

Per les entitats socials és especialment important disposar d’aquest entorn amigable on qualsevol membre, soci o usuari pugui compartir les preocupacions, idees i propostes que faran que la gestió de l’organització sigui més efectiva i tot el conjunt en surti beneficiat. Tot i que les opcions són nombroses, a m4Social hem decidit analitzar i proposar-ne especialment tres.

Decidim

“Passem el dia a les xarxes socials, buscant l’aprovació dels altres o reforçant les nostres idees sobre com de malament funciona el món. I si, en comptes de queixar-nos, poguéssim connectar amb opinions diferents, debatre preocupacions comunes i assolir acords vinculants per a fer canvis reals al nostre voltant?”

Aquesta és la manera en la que es presenta Decidim, una plataforma de codi obert en la que és possible construir i dinamitzar entorns de participació per qualsevol projecte. Decidim va néixer en un dels processos participatius més grans que hi ha hagut a Catalunya (el PAM 2016-2019 de l’Ajuntament de Barcelona, amb 39.000 participants i 24.000 inscrits a la plataforma).

Després de verificar l’identitat -a través d’un compte de Twitter, Facebook o Google- és possible començar a participar en enquestes, debats i projecte