Ja no es va tant “a plaça”, avui en dia. Abans, a plaça, s’hi comprava però sobretot s’hi socialitzava, dues activitats que eren indissolubles. Amb l’excusa de la compra, s’hi compartien opinions, queixes, preferències, laments i, en definitiva, s’hi construïen relacions amb l'àmbit social proper. La comunitat creixia al voltant de la plaça i aquesta ha esdevingut, amb el temps. un símbol de punt de trobada i intercanvi

La xarxa (amb els corresponents programes i aplicacions que en fan ús) ha desplaçat la plaça física i és l’espai de trobada comú en tota relació social actual. Ara per ara, els humans ens trobem de forma més habitual en xarxes socials, serveis de missatgeria i fòrums que en entorns físics.

S'ha perdut la intensitat de la interacció física, més sensorial i més pròxima, per guanyar en abast i quantitat d’informació.

La proximitat i el cara a cara del concepte de l’antiga àgora grega s’han vist substituïts per un entorn digital sense fronteres que els usuaris utilitzen per compartir intimitats, opinions i notícies arreu del món. Hem perdut la intensitat de la interacció física, més sensorial i més pròxima, per guanyar en distància d'abast i quantitat d’informació. Qualsevol dada de qualsevol font internacional està a l’abast d’un toc de pantalla que potser ens apropa com a espècie però ens allunya de la comunitat.

Per altra banda, mentre la tecnologia ens dóna accés a més quantitat de veus també ens permet fer arribar la nostra a més receptors. És a dir, ens obre la porta a milers de fonts d’informació però també ens ofereix un altaveu amb un increïble potencial. Permet rebre i permet emetre informació. És indiscutible que la tecnologia actual i la seva bidireccionalitat incentiven la comunicació humana en tots el seus aspectes. Amb ella, s’afavoreix la compartició d’idees, l’intercanvi d’opinions i es reforcen els lligams socials.

Tanmateix, i sorprenentment, quan es parla de les noves tecnologies d’informació i comunicació s’acostuma a no donar la importància que es mereix a l’aspecte participatiu de les mateixes.

Una de les característiques que van arribar amb les tecnologies i la web 2.0, pels inicis dels 2000, era que, precisament, les plataformes tecnològiques deixaven de ser simples eines de distribució unidireccional que els consumidors consumien: els receptors de la informació també podien, des d’aleshores, començar a interactuar, respondre i, en definitiva, participar amb les pròpies necessitats, opinions i ambicions. Ja no eren simples receptors, també emetien. Ja ha passat un temps del que aleshores era una innovació i avui en dia el concepte 2.0 està tan superat que fins i tot sona antiquat.

En resum:

  • Que les noves tecnologies d’informació i comunicació són bidireccionals és ja un fet evident i assumit, però tot i així els seus usuaris no sempre se’n beneficien.
  • Que l’àgora digitalitzada actual és un espai més dinàmic i globalitzat és innegablement beneficiós per la humanitat, però el component comunitari més pròxim se’n ressenteix.

Disposar de la tecnologia necessària és el primer pas que pràcticament ens obliga a prendre el següent: adoptar-la per fer efectiu el procés de transformació digital. Un procés en el que tota entitat ha d’incidir per beneficiar-se’n en tots els nivells de la seva gestió.

Les noves places

Com és habitual, la mateixa tecnologia que genera els nous reptes és capaç de proposar-hi solucions. En aquest cas, les eines de participació digital són el recurs capaç de reforçar les xarxes de proximitat local mentre faciliten la participació de tots els seus elements. Un espai on les comunitats poden recuperar l’entorn comú de diàleg com a base per construir el seu entorn més proper.

Per les entitats socials és especialment important disposar d’aquest entorn amigable on qualsevol membre, soci o usuari pugui compartir les preocupacions, idees i propostes que faran que la gestió de l’organització sigui més efectiva i tot el conjunt en surti beneficiat. Tot i que les opcions són nombroses, a m4Social hem decidit analitzar i proposar-ne especialment tres.

Decidim

“Passem el dia a les xarxes socials, buscant l’aprovació dels altres o reforçant les nostres idees sobre com de malament funciona el món. I si, en comptes de queixar-nos, poguéssim connectar amb opinions diferents, debatre preocupacions comunes i assolir acords vinculants per a fer canvis reals al nostre voltant?”

Aquesta és la manera en la que es presenta Decidim, una plataforma de codi obert en la que és possible construir i dinamitzar entorns de participació per qualsevol projecte. Decidim va néixer en un dels processos participatius més grans que hi ha hagut a Catalunya (el PAM 2016-2019 de l’Ajuntament de Barcelona, amb 39.000 participants i 24.000 inscrits a la plataforma).

Després de verificar l’identitat -a través d’un compte de Twitter, Facebook o Google- és possible començar a participar en enquestes, debats i projectes de treball, així com votar les propostes que considerin.

Decidim, a més, conté un espai disponible per adjuntar documents de treball i informació que permet a qualsevol persona interessada comptar amb tota el coneixement necessari per proposar les seves idees amb cert fonament. El calendari inclós en l’eina ajuda a tenir una visió clara de les dates de les pròximes sessions de participació física i els àmbits temàtics de les diferents jornades de debat.

Cada projecte participatiu ofereix un sistema de notificacions per estar al dia de qualsevol canvi. D’aquesta manera, Decidim obre la porta a converses i presa de decisions més democràtiques on cada usuari pot seguir, en temps real, com es prenen les decisions i de quina manera i amb quins arguments s’assoleix cada resolució.

L’èxit de Decidim és, sobretot, que es tracta d’una aplicació de funcionament contrastat, utilitzat per més d’una trententa d’entitats i organitzacions, entre les quals institucions com els ajuntaments de Barcelona, Helsinki, Pamplona, Lille i Mèxic; els governs de Castilla La Manxa i la Generalitat i altres organitzacions com Som Energia, Barcelona Energia o Code for France.

"Decidim és un projecte de democratització de la participació" - Sílvia Luque, Directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

Segons Sílvia Luque, directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia (entitat que participa en la implantació del sistema en diversos processos participatius), algunes de les oportunitats que ofereix una plataforma com Decidim inclouen la possibilitat de “poder escalar la participació per permetre la gestió de processos de gran envergadura, la transparència del procés (tant pel que fa al plantejament del procés com també a les aportacions) i la traçabilitat” que reforça el sentiment de pertinença i transparència de tots els participants.

A més -afegeix Luque-, “Decidim és un projecte de democratització de la participació. Neix amb una clara voluntat d’ampliar la participació, de fer-la molt més transparent i de millorar-la de forma qualitativa. [Decidim busca] eixamplar els límits de la relació entra la ciutadania i de l’administració”. De la mateixa manera, Decidim permet eixamplar les possibilitats de presa de decisions en equips o organitzacions com les entitats socials. 

Appgree

L’aplicació Appgree es presenta com una eina on persones amb interessos similars poden trobar un entorn on compartir les seves opinions per treballar en un objectiu comú i escollir la millor solució en cada cas. A priori, la definició exacta del que es busca en una eina de participació digital.

Appgree promet facilitat d’ús i transparència en la participació. A més, gràcies a la tecnologia DemoRank s’assegura de prioritzar la decisió de més consens entre els seus usuaris. Bàsicament es tracta d’un sistema de puntuació de respostes que permet que una comunitat, davant d’una pregunta oberta o un repte, esculli aquella opció amb la que més s’identifiqui.

Cada pregunta oberta o repte es genera pensent en un grup determinat de persones i s’envia només a aquell grup d’interès o target. Aquestes preguntes es poden programar a hores determinades i es poden enriquir amb imatges, enllaços o vídeos.

Si l’entitat vol conèixer la opinió majoritària del grup en múltiples temes, el que fa l’aplicació és organitzar grups de preguntes que serveixin com a mostreig representatiu que es respondrà des de la comoditat de l’aplicació. L’usuari no cal que doni resposta a totes les preguntes, amb la qual cosa el procés s’agilitza enormement. Finalment, les respostes més rellevants i amb més consens són les que l’entitat utilitzarà per decidir les seves pròximes actuacions.

Kuorum

En la línia de Decidim, Kuorum proposa la creació d’una pàgina web dedicada a la participació de ciutadans interessats en un projecte de desenvolupament de qualsevol consistori. Tot i que els seus clients són diversos i no es limiten a l'administració pública: des del Consell Insular de Menorca, la ciutat de Viena, a la Junta d’Extremadura, empreses com Sacyr i ONG com Intermón Oxfam.

La seva proposta de valor és la d'un producte fàcil d’utilitzar, simple però totalment personalitzable que s’adapta a cada projecte (logos, colors, imatges…) per adquirir-ne els trets distintius sense haver de disposar de coneixements tècnics de desenvolupament, integració o llenguatges de programació.

Kuorum facilita l’intercanvi d’idees, els debats, consultes i enquestes, les peticions o fins i tot els brainstormings per proveir un projecte de l’input de qualsevol membre d’una organització que treballa en iniciatives comunitàries. Després, un cop rebuts els resultats de la participació, Kuorum compta amb diferents opcions per interpretar respostes i grans quantitats de dades de manera intuitiva i sense perdre temps. També proveeix d’eines d’enviament de correus, notificacions, agenda amb sistema de reserves, publicacions i la possibilitat d’elaborar pressupostos de manera senzilla i col·laborativa.

Més places digitals

Més enllà d’aquestes tres recomanacions analitzades, la xarxa és plena d’eines de participació digital que permetran a qualsevol entitat rebre i gestionar les idees i opinions de les seves bases d’usuaris i usuàries i col·laboradors/es. Entre aquestes, podem mencionar especialment Loomio, Incoma o eines més senzilles com Surveymonkey o Loop per sondejos més puntuals o plataformes de treball en xarxa com Slack i Trello.

La qüestió, en definitiva, forma part de la mateixa missió d’m4Social: aconseguir que les entitats socials del Tercer Sector s’introdueixin de ple en la transformació tecnològica i es beneficïin de les eines més adequades a les seves necessitats. Que tota iniciativa social pugui anar més "a plaça", encara que aquesta sigui digital, i disposi de les eines per implicar-hi tota la comunitat.