Et sona la imatge de la paret plena de post-its? T’ha tocat elaborar algun projecte o participar-hi? Segur que sí! Tot i que n’hem parlat en anteriors ocasions, et volem tornar a mostrar com pot ajudar el design thinking a la teva entitat.

El design thinking és una metodologia que s’utilitza en el camp del disseny des de fa anys. Centra la seva eficàcia a donar solucions a necessitats reals dels usuaris a través de generació d’idees innovadores. Però què fa que una solució sigui innovadora? I perquè ens pot ajudar?

L’objectiu final és fer coincidir aquestes necessitats amb el que és tecnològicament factible, sense perdre de vista la viabilitat econòmica del nostre projecte. Contràriament al que havíem vist fins ara amb el procés creatiu tradicional, que el que feia era crear un servei que confiava en l’acceptació del consumidor; aquesta estratègia i aquesta idea posa a les persones al centre del nostre focus i permet centrar-nos en què volen i necessiten. De fet l’auge d’aquest mètode es basa en la seva capacitat de donar solucions en molt poc temps.

Els principis del design thinking són:

  • Empatia - Per entendre les necessitats i desitjos de les persones hem de fer un procés d’immersió per conèixer que necessiten 
  • Col·laboració - Col·laborar és cada cop més fonamental per a trobar solucions, però és molt millor si l’equip és multidisciplinari. O sigui, disposar de persones de diferents disciplines laborals, per aconseguir finalment diferents punts de vista
  • Experimentació - Provar i equivocar-se és bàsic per perfeccionar i aprendre. Això ens durà a concretar coses tangibles per a les persones

Contràriament al que havíem vist fins ara amb el procés creatiu tradicional, que el que feia era crear un servei que confiava en l’acceptació del consumidor; aquesta estratègia i aquesta idea posa a les persones al centre del nostre focus i permet centrar-nos en què volen i necessiten

I tot plegat com ho aplico?

De la mateixa manera que existeix un principi de la metodologia, també hi ha unes etapes, que ens ajuden a començar i acabar el procés amb uns resultats concrets. Aquestes etapes en són cinc:

Empatitzar => definir => idear => prototipar => Provar.  Et facilitem aquest enllaç, on pots trobar eines específiques per a desenvolupar cada una d’aquestes fases. Com que per cada una d’aquestes fases en podríem fer un altre article específic, t’indiquem l’objectiu principal de cada una:

Empatitzar: Conèixer la manera de pensar dels usuaris.

Definir: Crear un arquetip de persona ideal per a un servei o producte.

Idear: Pluja d’idees per a la cerca de solucions.

Prototipar: Crear una versió reduïda del producte.

Fer tests: Comprovar la seva funcionalitat

Hem cercat projectes on el design thinking s’ha aplicat per generar productes d’àmbits diferents del disseny i aquests ens han semblat rellevants per la seva escala:

1 - L’Òpera de San Francisco 

L’Òpera de San Francisco, una entitat sense ànim de lucre, perdia públic des de feia un temps i dos estudiants van aplicar el design thinking per a solucionar-ho. 

La problemàtica principal era que per a poder experimentar, l’entitat feia produccions molt tancades, de poca creativitat i amb costos molt elevats. Els dos estudiants van desenvolupar el projecte “Barely Opera”, un espai per a realitzar prototips d’espectacles operístics de qualitat acceptable i on la gent hi podia participar. 

Us deixem amb un vídeo on hi podreu veure l’experiència de les persones assistents

2.- Airbnb

Tot i que Airbnb és una empresa que ha gentrificat moltes ciutats del món i que al nostre territori ha creat controvèrsia, el design thinking va ajudar-la a esdevenir el que és avui, quan era una entitat que estava en risc d’enfonsar-se.

En el seu moment van detectar que les fotografies que mostraven els allotjaments que oferien eren molt dolentes. Això feia que els possibles clients no arribessin a fer-se una idea bona de com era l’espai que podien llogar. Airbnb ho va solucionar enviant ells mateixos persones perquè fessin les fotografies dels allotjaments.

L’altre element clau per conèixer les necessitats dels clients va ser fer el mateix que fan ells, o sigui, va convidar a les persones que treballen a l’empresa a viatjar amb Airbnb com si fos un client més, detectant així molt millor les seves necessitats.

Pots conèixer una mica més aquesta història

3.- Sensorització d'habitatges

També pots veure com nosaltres vam aplicar el design thinking al projecte que vam desenvolupar conjuntament amb Cellnex Telecom i 4 entitats membres de la Taula.

El projecte consisteix en la sensorització d’habitatges socials per obtenir dades de les condicions d’habitabilitat.  Per poder-ho treballar, es va seguir un itinerari de dinàmiques que va permetre fer una descripció dels actors que hi intervenen, els serveis, i possibles incidències que s’hi podien generar.
Amb aquesta descripció, els mateixos grups de treball van definir necessitats, conèixer tecnologies i dissenyar solucions per donar lloc a propostes definides, que ja són una realitat.

Com pot canviar el design thinking la nostra feina?

Com has pogut apreciar, el design thinking ens acosta a un procediment de treball on tothom hi té cabuda i on se’ns planteja una metodologia de canvi, ja que ens proporciona dues coses que de vegades estan enfrontades: planificació i estructuració amb creativitat.

Coneixes experiències al tercer sector on s’hagi aplicat aquest mètode? Explica'ns-ho!