Fa només quatre anys va començar a parlar-se seriosament de l’emprenedoria social dins l’economia. Avui és ja un actor indiscutible. Però la seva forma ha anat canviant i definint-se amb el temps i ja no només forma part de l’economia, sinó de molts altres àmbits, el què fa que sigui més heterogènia, extensa i imprevisible. 

El British Council, que porta a terme un rellevant programa pel foment de l’emprenedoria social a l’educació, ha presentat un informe produït  per experts externs amb l’objectiu de provocar i influir en la Comissió Europea per tal que assigni fons existents (i n’afegeixi de nous) al programa Horizonte 2020, y que per tant augmentin les inversions específiques en cooperatives, empreses socials, educació superior, emprenedoria i immigrants etc.

L’informe explora si l’emprenedoria social hauria d’incorporar-se als sistemes educatius europeus (i com), motivant els estudiants i canalitzant les idees i veus dels què presenten majors qualitats cap a l’emprenedoria social, com ja fa per exemple la Social Enterprise Academy a Escòcia. Aquí deixem algunes de les conclusions d’aquest estudi predictiu:

 

1-       L’emprenedoria social esdevindrà… tot. El 2020, ja no hi haurà només un àmbit per l’emprenedoria social: aleshores, ONG i entitats socials generaran ingressos a través de projectes empresarials com alternativa o complement a la recaptació de fons. A l’hora, el sector privat i especialment les PIMES es posaran les piles per demostrar el seu compromís social i generar sentiment de pertinença i fidelitat entre els seus clients, cosa que li portarà a apostar per projectes i empreses socials, aportant més valor social i reinvertint els seus beneficis en causes socials.

També l’administració pública externalitzarà molts dels seus serveis (salut, educació, oci, atenció social etc.) fins ara aportats el govern.  Els seus subcontractats seran -probablement- empreses i projectes socials. Davant d’això, moltes empreses socials tindran el repte de mantenir la seva innovació, independència i proximitat amb els beneficiaris/consumidors.

Quan altres actors assumeixin l’emprenedoria social, quin paper jugaran els emprenedors socials tradicionals?

2-       El què importa és l’impacte social. Tot i que la definició d’empresa social sempre ha estat discutida, bàsicament es resumeix en què els beneficis es reinverteixen en la causa social. Però a mida que es difuminen els sectors i actors de l’emprenedoria social, el debat no es centrarà en la seva definició sinó en com es mesura l¡impacte social que generen, que justifica la seva activitat econòmica. D’aquí tres anys, les empreses presentaran informes del seu impacte econòmic, mediambiental i social. Això permetrà que no serveixi el simple  màrketing de les accions de comunicació corporativa; lluny d’això, les empreses hauran de demostrar que el què estan fent serveix per alguna cosa positiva en termes socials i probablement s’estableixi un ‘mesurador’ o barem per fer-ho. Aquesta avaluació d’impacte requerirà considerables inversions i, especialment les petites empreses socials, patiran per destinar recursos a demostrar el seu valor i rendiment social.

3-       La inversió social serà mainstream. En haver millorat la forma en què es mesura l’impacte social, més inversors invertiran en projectes socials: amb més diners, per més temps, amb més recorregut... cosa que beneficiarà l’impacte social a llarg termini (i no només el del curt termini). Les relacions entre inversors, ONG i entitats, administracions públiques… seran molt més estrets. Aquests models híbrids ajudaran a monetitzar els resultats que els projectes socials assoleixen i a valorar el retorn social (i no només financer) de la inversió.

4-       Menys innovar i més escalar. Aquells projectes que demostrin el seu impacte social, es veuran obligats a fer escalar el seu model ràpidament per expandir i replicar el seu impacte tant a nivell nacional com internacional. El 2020 hi hauran projectes socials que hagin augmentat la seva mida de forma considerable i s’havien transformat en grans empreses. Es definiran pel seu impacte, cultura, èxits… però el seu repte serà conservar l’ADN que els va veure néixer. Aquest creixement i internacionalització de projectes socials amenaçarà les entitats locals que treballin en una sola comunitat i posaran en risc el seu valor més preuat: la proximitat. Serà comú veure com un projecte social que s’internacionalitza a través de franquícies locals.

5-       Xarxes complexes de transformació. Degut a que l’impacte social marcarà els ritmes (i no així –per exemple- la durada dels projectes), es requeriran molts canvis, ajustos i adaptacions constants. La interconnectivitat i el networking seran bàsics pels emprenedors socials, que tendiran a teixir una  xarxa de microempreses i professionals col·laboradors que treballaran de manera col·laborativa.

6-       Continuar trencant motllos. La emprenedoria social mai ha estat un sector com a tal, sempre ha tractat d’anar pels marges i sortir d’allò comú.  El 2020, els emprenedors socials hauran de seguir trencant motllos i aportant solucions creatives i innovadores. Els què ho facin amb èxit, creixeran. Els demés, no. Tan simple com això. Tanmateix, el ‘fracàs’ no estarà tan mal vist com a l’actualitat i els emprenedors socials s’avergonyiran d’això.

7-       Més formació i estructura. L’emprenedoria social s’inclourà als programes d’estudis d’universitats i escoles. L’estructura de l’emprenedoria social es veurà reforçada amb novetats als marcs legals, instruments financers... els quals no se sap si beneficiaran o no els emprenedors socials, però per descomptat seguiran actuant amb inconformisme i tractant de revolucionar la manera en què s’aborden els problemes socials.

8-       Creadors de feina. L’atur juvenil seguirà suposant una lacra a Europa el 2020. Però els gran èxits en aquest context vindran de projectes socials que treballin amb aquells que és ho necessiten, entre ells els exclosos del mercat laboral. Els emprenedors socials seran un exemple per contractar els què més ho necessiten i també fomentant la igualtat de gènere. El seu lideratge farà que les seves pràctiques s’e extiendan.