Ens trobem en un moment excepcional en el que la situació sobrevinguda per la propagació del SARS-CoV-2 i les mesures implementades per limitar el seu contagi han fet que molta població es trobi confinada a les seves llars. S’ha fet viral #EmQuedoACasa i amb aquest estan proliferant tant les mesures de teletreball com de recursos educatius en línia així com d’altres iniciatives de caràcter més lúdic o cultural. 

Aquesta extraordinària situació ha posat en primer plànol la multiplicitat d’impactes que ha tingut la deconstrucció dels estats del benestar en els últims anys. En el moment en el que ens hem trobat en una situació d’emergència sanitària, no només han aflorat amb força les problemàtiques que comporta la debilitació del sistema de sanitat pública, sinó que també han aflorat altres realitats, que si bé ja estaven presents, han aparegut ara al centre de l’escenari. Aquesta situació causa desigualtats entre aquella població de professionals que pot seguir amb normalitat el confinament i professionals que han de continuar exercint les seves activitats. Dificultats de la conciliació del teletreball amb la cura d’infants i persones dependents. Desigualtats en el confinament segons els metres quadrats de les llars, el nombre de persones que hi habiten i els equipaments i recursos disponibles a les mateixes. Però hi ha un àmbit del que no s’ha parlat encara: les desigualtats digitals.

En aquest article presentem alguns dels resultats d’una recerca impulsada per la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya a través del projecte m4social, i elaborada per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia sobre la “Bretxa digital en les persones ateses per entitats socials".En el marc d’aquesta recerca se’ns ha fet necessari posar ordre en la conceptualització de la bretxa digital. Tal i com apuntem amb el títol d’aquest article, la bretxa digital només és digital superficialment, és una bretxa eminentment social. Aquesta es troba condicionada per múltiples factors que no sempre es tenen en compte en la seva globalitat, i que per tant, considerem necessari explicitar. 

Quan parlem de Bretxa digital estem fent referència a tres dimensions de desigualtats digitals:
 

Bretxa digital d’accés: cal disposar d’accés i dispositius TIC i programari.

Cal tenir present que bretxa d’accés no només implica tenir accés / no tenir accés, sinó que es relaciona amb les diferències en relació a l’accés a diferents dispositius i perifèrics, a les oportunitats en relació al tipus de dispositiu al que es pot accedir i a la possibilitat de fer front als costos del manteniment dels recursos tecnològics (equipaments i programari). Aquestes diferències impacten en les desigualtats existents en relació a les competències, usos i aprofitaments de les TIC. Per exemple, l’ús de l’ordinador en comparació amb el telèfon mòbil, requereix d’un coneixement especialitzat i permet realitzar unes activitats determinades. Per tant, des d’aquesta perspectiva es trenca la visió binària amb que va néixer el concepte i ens porta a formes més complexes de desigualtat. Inclús amb un accés ja rellevant que s’aproxima a ser universal, existeixen desigualtats en la capacitat d’accés que poden marcar diferències decisives en relació a l’equipament disponible, l’autonomia d’ús, les habilitats informàtiques, el suport social i els fins per al que s’utilitza la tecnologia. 

En la darrera dècada s’ha presentat una extensió progressiva de l’accés a les TIC a les llars catalanes. Tot i que l’any 2019 representaven el 94%, prop de 155.000 llars catalanes encara no disposen d’accés a internet. Actualment el percentatge de llars que disposen d’accés a Internet és superior a aquelles que disposen d’ordinador, pel que podrien entendre que s’utilitzen altres dispositius per accedir a la xarxa, la qual cosa ens remet a les diferències i desigualtats en funció del dispositiu emprat. Si parem atenció als motius pels quals les llars no disposen d’accés a internet, en destaquen la manca de necessitat d’Internet (no els resulta útil, interessant, etc.) i la manca de coneixements per utilitzar-ho. Però també motius relacionats amb els costos, ja sigui de la connexió o dels dispositius. 
 

Bretxa digital d’ús: cal tenir habilitats i competències

Amb l’avenç tecnològic s’observa que el fet de tenir accés a les noves tecnologies no redueix les desigualtats, sinó que existeixen altres elements que actuen com a barreres i que impacten en els usos digitals. Ens referim a la desigual capacitat per accedir i utilitzar les TIC, és a dir, en el nivell de capacitació de les persones per a la utilització de les TIC. Per tant, a banda de tenir accés a la infraestructura, cal disposar dels coneixements i les destreses necessàries per poder utilitzar-les. En aquest sentit, ens trobaríem persones que disposen dels equips necessaris, d’una bona connexió a la xarxa, però no sabem com utilitzar-ho adequadament. Aspectes que es relacionen amb les diferents formes de capital subjacent a l’accés diferencial i l’ús de les TIC (capital econòmic, cultural i social). 

Les condicions en que es dona l’expansió de les TIC poden ser el desencadenant de noves formes d’exclusió social, del reforçament de les ja existents o, per contra, podrien esdevenir un àmbit i instrument d’inclusió. Així, la bretxa d’accés i la bretxa d’ús es retroalimenten l’una a l’altra, de manera que, sense accés material a la tecnologia no es podran desenvolupar les habilitats i competències; i alhora, no se sol adquirir material tecnològic sense les habilitats per utilitzar-lo. En aquest sentit, suposant possibilitats d’accés igualitàries, o almenys suficients per a totes les persones, aquestes es diferenciarien, almenys, pel seu grau de competència individual (capital cultural), la seva disposició a invertir esforç (l’edat, el gènere, i el bagatge o experiències prèvies), el nivell de suport del seu entorn (capital social) i els objectius perseguits amb l’ús (entorn institucional). 

Per tant, l’ús de dispositius tecnològics dependrà de les habilitats informàtiques, que al seu torn seran condicionades per la motivació per aprendre i la utilitat percebuda dels mitjans digitals. Les dades ens presenten que conforme incrementa l’edat disminueixen les activitats informàtiques realitzades, sobretot si ens fixem en aquelles de major complexitat com podria ser la programació o els fulls de càlcul. 

 

Bretxa digital d’aprofitament: no només cal saber utilitzar les TIC, sinó que també cal saber desenvolupar les estratègies que possibilitin un ús profitós

Com hem vist, no només trobem una bretxa digital entre aquelles persones que poden accedir a les TIC i les que no (primera bretxa digital: accés), sinó que també observem desigualtats en termes de motivació, competències o habilitats i finalitat d’ús (segona bretxa digital: ús), i desigualtats en termes dels beneficis (socials, culturals, econòmics, personals, polítics) que poden obtenir pel fet d’estar connectats/des. El que s’ha conceptualitzat com la tercera bretxa digital, basada en els beneficis socials i culturals que deriven de l’accés i l’ús a les TIC. 

En aquest cas la bretxa digital fa referència a les diferències en els rendiments de l’ús d’Internet entre usuaris/es que presenten perfils d’ús molt similars i que gaudeixen d’un accés relativament autònom i sense restriccions, tant a les TIC com a la infraestructura d’Internet. Per tant, fan referència a les mancances en la capacitat de les persones de traduir el seu accés i ús d’Internet en resultats favorables fora de la xarxa (offline). És a dir, les desiguals possibilitats que tenen les persones d’aprofitar les noves tecnologies, considerant les barreres relatives a obtenir beneficis concrets de la inclusió digital. 

En aquest sentit, doncs, l’estratificació social es reprodueix a l’entorn digital, generant un nou tipus de discriminació en base a l’estratificació digital. 

Aquest article és la introducció d'una publicació molt més extensa que recull alguns resultats de l'estudio “Bretxa digital en les persones ateses per entitats socials".

 

 

Fotografia Hungria Panadero

                     Hungria Panadero,Coordinadora de l'Institut d'Anàlisi Social i Polítiques

                     Públiques (IASPP) a la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Fotografia Sandra Gomez    Sandra Gómez, Tècnica en recerca social a la Fundació Ferrer i Guàrdia.