Article realitzat per l'equip de l'associació Accem

Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Migrants, l'associació Accem, una organització sense ànim de lucre que treballa per millorar les condicions de vida de les persones en situació de vulnerabilitat, va presentar l’informe “Brechas 2.0”.

Aquest estudi es complementarà amb el que actualment s’està realitzant des de m4Social amb diverses entitats del Tercer Sector per veure l'impacte de la bretxa digital en les persones ateses per entitats socials.

Com afecta la Bretxa Digital a la infància d’origen estranger?

Accem ha presentat Brechas 2.0, un estudi que analitza l'impacte de les bretxes digitals i les noves tecnologies en les nenes, nens i adolescents de famílies migrants i refugiades. Els mòbils i ordinadors tenen una importància específica per als menors migrants, ja que a través d'aquests dispositius reben atenció a distància i poden avançar en la seva integració. També poden suposar un perill, ja que es veuen exposats a missatges xenòfobs, discriminatoris i criminalitzadors que afecten el seu benestar. 

“Brechas 2.0” dóna continuïtat a un primer estudi realitzat en 2018, on ja es mostraven les conseqüències que les diferents bretxes digitals exerceixen en la integració social de la població d'origen estranger a Espanya i en el qual es va evidenciar que aquestes bretxes poden desenvolupar desigualtats socials en les persones migrants i refugiades. L’estudi s’ha centrat en la concreció de les conseqüències específiques en els i les menors pertanyents a aquest col·lectiu.

Per al desenvolupament de la recerca es va fer un treball de camp amb més d'un centenar d'entrevistes i grups de discussió en persones de diferent procedència a les 12 comunitats autònomes on l'associació Accem treballa. S'ha comprovat com la infància d'origen estranger, ja considerada com a nadiua digital, pateix també l'impacte de les bretxes digitals, posant en risc la seva inclusió social, educativa i el seu futur laboral, a més de, en molts casos, impedir o dificultar el seu accés a la ciutadania digital. Addicionalment, ha quedat palès l'alt protagonisme de les noves tecnologies en el procés migratori, des de la sortida del lloc d'origen al procés d'adaptació escolar, social i cultural al nou entorn, passant pel manteniment dels llaços familiars i afectius en la distància i l'oci.

L'equipament tecnològic i l'accés a internet no és un luxe, sinó una necessitat

Tenir un mòbil, un ordinador i accés a Internet no pot considerar-se en cap cas un luxe, sinó quelcom imprescindible perquè molts nens i nenes migrants rebin atenció, se socialitzin i continuïn correctament el seu procés educatiu. 

Tradicionalment, l'exercici de l’atenció als més petits s’ha basat en la presencialitat. L'expansió de les noves tecnologies permet ara que es desenvolupi atenció a escala transnacional en el cas de nens i nenes migrants, que sovint estan lluny de les seves mares, pares o altres persones estimades. Això té gran impacte en el manteniment de l'equilibri emocional dels menors d'origen estranger. El món virtual es converteix en suport tant per a les persones que emigren com per aquells familiars que romanen als països d'origen.

A més, a causa dels processos migratoris, molts nens i nenes estrangeres accedeixen a l'educació formal amb retard. A vegades han d'esperar per a incorporar-se a l'escola o l'institut i han de fer-ho amb el curs ja iniciat. Les noves tecnologies es revelen, en aquest punt, com a importants eines per a posar-se al dia i, en la mesura de les possibilitats, acostar-se al nivell de les seves companyes i companys al col·legi o institut, a més de per la creació de noves xarxes socials en la societat d'acolliment, per exemple, amb aplicacions que permeten realitzar algun esport col·lectiu als barris. 

El nivell socioeconòmic dels pares i mares determinaran el tipus de dispositius electrònics i de connexió de la qual es disposa. La majoria dels joves entrevistats no disposa d'ordinador a casa seva, la qual cosa impedeix la seva correcta alfabetització digital, la realització de tasques escolars o l'avanç en el coneixement de la tecnologia. En la majoria de les llars es disposa d'aparells d'ús individual que també solen comportar un ús passiu i destinat al consum.

Discriminació digital

La infància migrant i refugiada, com els seus pares i mares, necessita emprar les noves tecnologies per a àrees bàsiques de la vida com són la socialització, entreteniment, informació i aprenentatge. En el seu cas es troben amb nombrosos missatges discriminatoris, xenòfobs, racistes i també d'odi.

Aquest tipus de discriminació i agressivitat en línia pot influir negativament en la seva autoestima, la seva salut i en altres àrees de la seva vida. Pot portar a l'autoexclusió de l'entorn online per a evitar situacions de rebuig, la qual cosa influeix en els processos d'integració i participació ciutadana en igualtat de condicions.

Estereotips i autoestima

No hi ha dubte que les xarxes socials s'han convertit en una font oci, entreteniment, informació, comunicació i una manera d'expressar-se en el món. No obstant això, la imatge en les xarxes socials o els jocs online apareix pautada per patrons establerts, normalment persones blanques, amb cossos atlètics i amb roba que reflecteix un nivell econòmic alt. Aquestes característiques cobren una dimensió especial per als menors d'origen estranger en el desenvolupament de la seva autoestima, sobretot en una etapa tan transcendental per a la pròpia identitat com és l'adolescència.

En aquest sentit, els cànons que presenten les xarxes són motiu de patiment, ja que per als joves migrants suposa no tenir les característiques que la societat valora, la qual cosa pot ser interpretat com a causa d'una possible exclusió del grup de pertinença.

Propostes d’Accem, en relació amb l’estudi

Partint de l'estudi, es proposa la implementació d'un eix transversal en relació a les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) en tots els plans, projectes i programes que es duen a terme amb població migrada i refugiada, capacitant a pares i mares entorn de les TIC, donant suport a la compra de material tecnològic i prestant especial atenció als nens i nenes d'aquestes famílies. És important que aquestes nenes i nens realitzin un ús de la tecnologia menys passiu, i que reforcin espais d'oci tecnològic entre nens i nenes i els adults per establir una forma d'aprenentatge més efectiva, i per fomentar una mediació habilitadora dels adults. 

A més, s'advoca per la identificació i el fre de tota mena de discurs d'odi a les xarxes socials i internet i la potenciació d'iniciatives de sensibilització sobre les conseqüències que aquest tipus de missatges tenen en la vida de les persones d'origen estranger.

Fotografia de Diego Passadori extreta de Unsplash