Adolf Diaz Adolf Diaz, Responsable d'm4Social a la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i Coordinador de la Creu Roja al Prat de Llobregat i Viladecans.

Vivim un temps on la tecnologia és un motor de creixement econòmic important i dins aquest sector l’anàlisi de dades s’ha convertit en el que molts anomenen el petroli del segle XXI per la gran oportunitat de negoci que se’n deriva de la seva explotació. Les empreses són conscients de l’immens valor de les dades i, per això, en recopilen a través de múltiples dispositius i programari. La informació que recaven és molt valuosa perquè els permet saber què volen les persones i fins i tot, amb la ingència de dades i els encreuaments corresponents, predir i anticipar les seves necessitats futures. 

Cambridge Analytica, l’empresa que va utilitzar les dades de 87 milions de persones per manipular el comportament de votants en diverses campanyes polítiques, és l’exemple més clar i recent que les dades es poden utilitzar de forma perversa per als interessos de les empreses i els grups de pressió. Per tant, la manera d’explotar-les és i serà un factor diferencial per a tots els sectors, inclòs el tercer sector social que atén més d’1 milió i mig de persones, un 20% de la població catalana. Davant aquesta situació, el creixement exponencial de llocs de treball en l’anàlisi de dades hauria de revertir també en aquesta part de la població que té més dificultats. Així doncs, igual que per a les grans empreses l’explotació de les dades és una oportunitat, especialment de negoci, per a les entitats socials també ho és. En aquest cas, però, per liderar una gestió i un ús de les dades ètic i responsable, diferent al que s’ha fet fins ara en molts casos, que contribueixi a construir una societat més justa, equitativa i cohesionada. 

Som conscients del poder transformador de la tecnologia en positiu

Des del projecte m4Social de la Taula del Tercer Sector som conscients del poder transformador de la tecnologia en positiu i entenem que l’explotació de dades, també en positiu, té una importància i un potencial cabdal per a les mateixes organitzacions, que poden millorar en la presa de decisions, però també per a les mateixes persones que reben serveis i suports des de les entitats socials per aconseguir més i millors oportunitats. 

La interoperabilitat, l’aspecte clau per compartir dades

Si el Tercer Sector Social s’ha de plantejar els seus projectes a partir de l’ús massiu de dades qui també ha de fer-ho són les Administracions Públiques amb la finalitat d’ampliar l’impacte tant en la gestió administrativa com, per damunt de tot, sobre la població en general i la forma com es dóna resposta a les seves necessitats.  

Des de la Taula estem promovent espais on abordar un aspecte clau a l’hora de compartir dades entre diversos agents que treballen en l’atenció a les persones: la interoperabilitat

Des de la Taula estem promovent espais on abordar un aspecte clau a l’hora de compartir dades entre diversos agents que treballen en l’atenció a les persones: la interoperabilitat. Aquest concepte fa anys no hauria estat entre les prioritats de l’Administració, almenys en clau social, però avui en dia és, precisament, un dels eixos de debat. La interoperabilitat és la capacitat dels sistemes d’informació, i dels procediments als quals aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells. El millor exemple d’interoperabilitat el tenim amb l’historial clínic compartit que permet que un professional de la salut de la Seu d’Urgell pugui accedir no només a la informació de les visites que un o una pacient ha tingut en un hospital de Barcelona sinó també al conjunt de dades de salut de la persona.

I si estem d’acord que les dades són cabdals i que la persona ha d’estar al centre en tots els processos, coincidirem també que cal tenir aleshores una visió integral d’ella. En aquest temps de compartir dades no s’entén que no es treballi per tenir una visió completa de les persones, sent capaces d’accedir -amb totes les premisses de seguretat i privacitat garantides- al seu historial de salut, però també al seu historial social. 

Big data aplicat al sector social

Si potser en l’àmbit de la salut és més palpable trobar projectes d’ús massiu de dades, al social també trobem casos on a l’explotació de dades se li suma la intel·ligència artificial, convertint informes qualitatius de treballadors i treballadores socials en patrons de dades sistematitzades.  A partir d’aquí, els professionals tenen una proposta de possibles serveis i suports adients per a la persona atesa gràcies a l’encreuament de dades. 

Les entitats socials han de trencar amb la idea d’obtenir i accedir a les dades de manera aïllada i pensar en clau de sector

El Tercer Sector és coneixedor de les seves debilitats i és conscient que encara ha de fer un llarg recorregut per poder ser competitiu també en l’ús de les dades. Les entitats socials han de trencar amb la idea d’obtenir i accedir a les dades de manera aïllada i pensar en clau de sector, introduint-hi tecnologies que facilitin interoperar entre el màxim d’agents possibles. A la vegada, també requereix el suport de les Administracions i les empreses privades per disposar de solucions tecnològiques que permetin que les entitats socials obtinguin i tractin dades de forma segura i garantint la privacitat de les persones. 

Tenim camí a recórrer, però les possibilitats de millorar en l’atenció a les persones a través de la combinació de dades i tecnologia són infinites i han de marcar la diferència en els pròxims anys amb l’objectiu d’aconseguir un Estat del Benestar més eficient i per damunt de tot més humà.

 

Fotografia de Gilles Lamberth