Sabies que les 47.000 cerques per segon que es realitzen a Google generen 500 quilograms de CO2? O que veure Netflix durant una hora suposa una emissió de 55 grams de C02? O que un email d’1MB emet uns 19 grams de CO2? I que si Internet fos un país seria el setè més contaminant del món

Es tracta de la contaminació digital, la més invisible i desconeguda, però que també contribueix a agreujar la nostra petjada de carboni i, en conseqüència, l’escalfament global i el canvi climàtic. 

Tots coneixem les emissions de CO2 produïdes per les grans indústries o pels vehicles i transports, però pocs tenim constància de les emissions que generem amb l’ús de les tecnologies digitals. I és que les emissions de carboni són el resultat de gairebé totes les accions que prenem, fins i tot accions menors com enviar un correu electrònic, un whatsapp, realitzar cerques a internet, mirar un vídeo o l’Internet de les Coses al qual fèiem referència fa uns dies. 

 

Correus electrònics, whatsapps, vídeos i un llarg etcètera 

No només generem emissions de carboni quan enviem un correu electrònic (i els arxius que hi adjuntem) sinó també amb la quantitat de correus que tinguem emmagatzemats a la nostra safata d’entrada. Aquells correus que s’acumulen un rere l’altre sense adonar-nos-en fins a arribar a sumar-ne centenars. 

I és que tots aquests correus i missatges es troben en un “núvol” de companyies com Google, Apple, Amazon, Microsoft… que els guarden en uns centres de dades amb servidors enormes que consumeixen moltíssima energia durant les 24 hores del dia. 

Segons una investigació realitzada per la companyia energètica Ovo, si cada britànic s'estalviés l’enviament d’un email d’agraïment al dia es deixarien d’emetre a l'atmosfera 16.433 tones de diòxid de carboni en un any. L’equivalent a eliminar 81.152 vols entre Londres i Madrid.  

Les dades parlen per si soles:

Un email sense arxiu adjunt aproximadament emet 1 gram de CO2.

Un email amb un arxiu adjunt d’1MB ascendeix a 19 grams de CO2.

Si l’arxiu adjunt d’un email es reenvia o s’arxiva, la petjada creix fins a 50 grams.

 

A més a més del correu electrònic, Whatsapp o Netflix, també són eines que, en la seva mesura, emeten diòxid de carboni a l’atmosfera, ja que també emmagatzemen informació en grans servidors. 

Què podem fer nosaltres?

Empreses com Facebook o Google ja han anunciat plans per reduir la seva petjada de carboni digital i utilitzar només energies renovables de cara al 2030, però, què podem fer nosaltres com a ciutadans? Compartim algunes propostes de petites accions:

No activar la càmera en una videotrucada.

Fer neteja de correus de la safata d’entrada i la de correus brossa. Existeixen eines com Cleanfox que poden servir de suport per fer-ho. 

Evitar o reduir l’enviament de correus electrònics innecessaris i de poc valor informatiu associats a agraïments o bromes. 

Eliminar les comptes de correu electrònic que no facis servir. 

Dessubscriure's de butlletins que no siguin del nostre interès. 

Escoltar música sense reproduir els vídeos, és a dir, emprar plataformes com Spotify en lloc de YouTube si no ens interessa la imatge.

Reduir la resolució dels vídeos que veiem a internet o desactivar la seva reproducció automàtica. 

 

Alguns estudis apunten que aquesta contaminació digital suposa el 4% del total d’emissions de carboni. Prendre consciència i frenar l’impacte de la nostra petjada digital està a les mans de cadascú de nosaltres a través de petits gestos en el nostre dia a dia