Per Dani Lorente, responsable d'innovació i projectes de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Hi ha almenys dos elements en comú entre una persona que viu en un habitatge de lloguer social, un refugiat, una persona gran que viu sola, una persona amb discapacitat, un drogodependent i un menor sota tutela. El primer element en comú i el més evident és que aquestes persones es troben en una situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, amb un repte urgent d’inclusió i accés a una vida millor. El segon element en comú i no tan evident, però que és cert amb un altíssim percentatge, és que aquestes persones porten un mòbil a la butxaca i probablement és un mòbil intel·ligent. Per a les entitats socials i professionals que atenen diàriament les persones en risc d’exclusió i els col·lectius més vulnerables es tracta d’una oportunitat única i immillorable per a poder establir mecanismes de comunicació i de servei més directes i més ràpids per abordar aquestes situacions d’emergència. Però la realitat és que no se’n fa prou ús. Per què?

El tercer sector té permanentment posada la visió en la persona. Quan es diu en el món tecnològic que l’usuari ha de ser al centre de qualsevol desenvolupament de solucions, les entitats del tercer sector ja fa anys que ho practiquen a l’hora de prestar els serveis. Però ara que s’han de digitalitzar aquests serveis i la pregunta és com fer-ho i què implicarà. De ben segur les entitats han de treballar internament en la millora de les habilitats i coneixements tecnològics, i abordar amb decisió la transformació digital dels processos de la mateixa forma que ho han fet altres sector econòmics. I en aquest camí que comença caldrà estrènyer la col·laboració amb les administracions, amb centres de recerca i innovació, amb universitats i centre de formació, amb consultores d’estratègia digital, amb acceleradores de start-ups, amb xarxes d’inversors socials... Però el gran repte de veritat que té el tercer sector és fer veure a la indústria del mòbil i a l’emprenedoria tecnològica, en el marc d’una ciutat com Barcelona que té un ecosistema d’innovació tan desenvolupat, que tenen una grandíssima oportunitat de treballar en col·laboració amb entitats que estan a primer línia de les emergències socials per fer arribar aquestes tecnologies a les persones més vulnerables, desenvolupant projectes sostenibles que generin un altíssim impacte en la vida de de la ciutadania. Només així es traçarà el camí d’una veritable transformació social gràcies a l’ús responsable de la tecnologia. En el Mobile World Congress, el d’aquest any i en tots els vinents, les entitats social hi ha de ser per construir aliances amb els actors principals del món digital i per impregnar de contingut social el congrés més important que anualment acull Catalunya.